PERQUÈ ANEM A LA MUNTANYA?

La muntanya ens apassiona a molts; desde joves amants de l'escalada i el risc, fis a gent gran que disfruta de plàcids passejos rodejats de bonics paisatges. I, es que, la muntanya aporta a tothom; sempre té quelcom reservat per a aquells que acudeixen en busca d'emocions, reptes, aventura... o simplement tranquilitat.
 

Escalada al Gorro Frigi (Montserrat)



Caminada pel Cadí

La meva relació amorosa amb els cims, els rius i els boscos, neix amb 12 anys, quan sóc un jovenet al que porten, com si d'una cita a cegues es tractés, a conèixer un grapat de cims del Pirineu Català: el Taga, Matagalls, el Pedraforca, els Bessiberris... Va ser una etapa curta, fins als 14 aproximadament, però intensa, que va deixar-me sembrada la llavor que més tard es convertiria en un arbre vitalici.

Ja amb 21 anys vaig rebre una oferta que em va ilusionar enormement. Allunyat del món muntayenc des de feia 6 o 7 anys, em proposen pujar al Mont Perdut. La meva resposta no es fa esperar, SÍ. Aquest cim significava una fita per a mi, ja que, un dia, amb 14 anys i passejant per la vall d'Ordesa amb els meus pares, m'havia promès que un dia el pujaria. Ara tenia la oportunitat que esperava i unes ganes bojes per tornar a descobrir aquell món que, temps enrrera, havia conegut.

D'aquesta manera, de la mà dels Jordi, el Juanma i una colla d'excursionistes maquíssims vaig tornar a coronar un cim. Des d'aquest moment, la meva vida ha transcurregut "DE CIM EN CIM"!




Gelats, coronant el Mont Perdut



No vull acabar aquesta presentació sense fer menció al Jordi, amb qui espero compartir aquest blog, amb ell he viscut la gran majoria d'aventures muntanyenques. Junts hem après infinitat de coses: desde posar-se uns grampons fins a escalar vies de diversos llargs, passant per tècniques de seguretat, mètodes d'encoratge, esquí de muntanya... I, es que la muntanya ens ha sorprès any rera any i... dia rera dia! Qui ens havia de dir, quan feiem rutes pel nostre estimat Montseny, que acabariem coronant 4000s als Alps, o que estariem 4 hores escalant una via a Montserrat, o que ens esperaven cims fets amb esquís, grampons i piolets?
 

Al refugi Estasen (Cavalls del Vent)

Durant aquests anys, els Pirineus, els Atlas i els Alps m'han acullit amb els seus braços per fer-me tocar el cel en un munt d'aventures que m'han portat a estimar la muntanya i a fer-la un "estil de vida". Això vull compartir a vosaltres.

Salud i muntanya!