Després de molt de temps sense fer via llarga animo a la Sílvia perquè em porti a passejar per algun lloc nou i xulo.
Ben d'hora quedem als Bombers de Collvató i en després d'un agradable passeig ens plantem a peu de via. Es bonica i té pinta de poder fer-la sense complicacions.
La via consta de tres llargs, dels quals el primer és el que té més graduació.
Ressenya del blog escalatroncs, sempre tant útil... |
PRIMER LLARG
Comença la Sílvia que jo em sento verd després de tant de temps. La línia puja amunt uns metres que podriem dir que cubiquen IV/IV+ fins que iniciem un flanqueig cap a l'esquerra. Al final d'aquest, i just sota la reunió tenim el pas que marca el V grau. Un petit ressalt molt vertical que es supera bé amb un parell de passos.
Vista general del 1r llarg |
Detall del pas de V |
SEGON LLARG
Aquest me'l quedo jo i la veritat és que només em serveix per disfrutar-lo. Són 50 metres de IV+ i, segons el meu entendre, en cap moment arriben al V grau... Les assegurances allunyen una mica més que al primer llarg però, entre la qualitat de la roca i la bellesa del llarg, això acaba sent la última cosa que preocupa. La reunió queda rera uns arbustos, just quan la via ja es posa quasi plana.
Pujant el 2n llarg |
Vistes des de la R2 |
TERCER LLARG
La Sílvia també me'l cedeix a mi ja que em veu amb molt de mono d'escalar! L'únic problema que ens ofereix es que just al primer parabolt es posa a ploure amb consideració... :s Però la veritat és que la roca segueix sent excel.lent i la dificultat no sobrepassa mai el IV grau. La línia puja amunt fins al llom de l'agulla on es desvia cap a l'esquerra. A partir d'aquí trobo un parell d'assegurances de color blau (No us espanteu, no aneu errats) i la reunió.
Vista general del 3r llarg |
Detall important de la pedra mullada |
Hem passat un matí genial i molt ben aprofitat!! Ara només toca correr cap a la feina que encara arribarem tard...
Bonica estampa del ràpel de la Sílvia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada