Longitut: 180m
Dificultat obligada: V
Grau d'exposició: Alt
Grau de compromís: Alt
Material necessari: 13 cintes, joc variat de friends, de tascons i bagues per a sabines
1a asc. Ramon Bruno i Quim Miralles l'any 1972
Accés
La via es troba localitzada al Barranc de Castellfollit. Per arribar-hi haurem d'anar fins la població de Poblet. A partir d'aquí haurem de continuar per la carretera T-700 uns dos quilometres i mig en direcció Prades, fins el pk 6,5 aproximadament. En aquest punt creuarem un pont i immediatament deprés observarem una gran creu de fusta i una pista que parteix cap a la nostra esquerra. Prosseguirem per aquesta pista, creuant la zona d'informació (indret recomenable per aparcar en dies festius o estiuencs) fins a trobar un petit sector d'escalada esportiva a mà dreta i una perfecta visió del Roc de Ponent a mà esquerra.
 |
| Aproximació passat el desviament de la creu de fusta |
 |
| Visió del Roc de Ponent des del Pàrquing |
Aproximació
Un cop tenim el cotxe aparcat i el material a la motxila comencem a caminar per una pisteta que surt des del mateix aparcament i ressegueix un petit rierol fins a trobar la pedrera que baixa del Roc de Ponent.
Un cop aquí, prosseguirem per la mateixa pedrera fins a peu de via seguint sempre un camí sense pèrdua i marcat amb unes estaques de fusta.
Tota la aproximació es molt òbvia i en cap moment dóna peu a perdres.
 |
| Estaques que marquen la aproximació |
 |
| Imatge dels primers llargs desde peu de via |
 |
| Peu de via on podem llegir GER |
DESCRIPCIÓ DE LA VIA
Ressenya
 |
| Ressenya de la via |
La via comença en una evident fisura ampla i un bloc empotrat en la seva part més baixa.
Fins a sobre aquesta fisura l'escalada serà de IV grau i disfrutona. En aquest espai podem emplaçar un tascó a caldo. Per sobre aquesta fisura visualitzarem el primer i segon pitó, col.locats en un petit diedre que mostra una mica més de dificultat (V). En aquest punt podriem tramitar aquests passos en A0e. El tercer pitó queda una mica amagat al final de tot del diedret, just abans d'on la via flanqueja clarament a la dreta per anar a buscar un evident arbre que ens servirà per fer la Reunió. Aquest últim tram es exigirà menys dificultat (IV) i a mig flanqueig podrem llaçar una sabina.
Muntarem la reunió en un arbre.
 |
| Tramitant el primer llarg |
L2 (V 35m) 3 pitons
Aquest segon llarg comença amb uns cinc metres bastant difícils i totalment desprotegits. Es tracta d'un diedre encastat on tindrem mans i peus drets però quasibé res al costat esquerre. A més a més es un tram molt vertical i que ens exigirà bastant. Per a protegir els passos ens anirà bé algun friend gros, #2 o#3, ja que les fisuretes són bastant amples.
Un cop superat el tram més complicat de la via haurem d'ascendir uns metres més amb dificultat moderada fins a trobar la característica finestra. A partir d'aquí seguim per l'aresta propiament dita. Uns metres més amunt veurem un clar flanqueig a l'esquerra que finalitza en un arbre i es troba molt ben protegit per 3 pitons. Els passos no són complicats però si bastant aèris. Podrem muntar una reunió comodíssima a l'arbre.
 |
| L'Albert sortint del tram més complicat |
 |
| El tram de V vist des de dalt, l'arbre és la R1 |
 |
| Característica finestra situada a meitat del llarg |
 |
| Flanqueig final |
L3 (IV+ 25m) 1 pitó
Aquest llarg comença amb un descarat flanqueig a la dreta, traçant una gran diagonal fins un gran bloc. En aquesta part la dificultat és baixa. Un cop al final d'aquesta diagonal ens haurem d'enfilar a l'aresta amb un parell de passos fins i de confiança. Aquests passos es poden assegurar amb un friend #3 que entra a caldo a la fisura que hi ha entre la paret i el gran bloc. Un metre més a la dreta, just sota el pas clau, hi ha una fisura horitzontal a la part baixa on entra perfectament un tricam de color marró.
Un cop superats el parell de passos claus (IV+) trobarem un pitó on podrem assegurar-nos per accedir, amb uns fàcils passos més, a la reunió que muntarem en una còmoda alzina.
 |
| Situat just abans del pas clau, on la mà esquerra és l'ubicació perfecta d'un camalot #3 |
L4 (IV 50m) 1 pitó
Per la dreta de l'alzina accedirem al fil de la cresta, per on progressarem a través de diverdos diedres amb una dificultat contínua i agradable de III/III+.
Passats uns 35m veurem que la via abandona momentàniament la vertical de la cresta per flanquejar l'aresta lleugerament per la seva dreta, trobant-nos uns 5 metres menys verticals però amb un bon pati a la nostra dreta.
Després d'això podem observar que la via es torna a fer més vertical, sempre buscant la ruta més lògica. Haurem, doncs, de ressenguir uns 10 metres de fisures verticals, protegits inicialment per un pitó, i molt divertits d'escalar (IV).
Al final d'aquest tram veurem un pitó a l'esquerra d'un evident diedre. Muntarem la reunió utilitzant aquest pitó i reforçant-la amb algun friend mitjà. Antigament aquí hi havia dos spits que avui es troven tallats.
 |
| L'Albert arribant a la R4 |
 |
| Detall de la reunió |
 |
| Detall dels spits tallats |
L5 (IV+ 30m) Net d'assegurances
Desde la reunió sortirem flanquejant cap a l'esquerra per anar a buscar l'esperó. Inicialment trobarem uns quants passos de IV+ fàcils de fer i posteriorment la via ja s'ajeu per portar-nos fins el cim.
Farem la reunió a la creu.
 |
| L'Albert a l'inici del llarg |
 |
| Tram sencill de III grau |
 |
| Part final fins la creu (II) |
 |
| Cim del Roc de Ponent |
DESCENS
Per abandonar l'agulla haurem de crestejar des de la creu fins a trobar el camí. Just aquí veurem la tartera que boreja l'agulla i empalma amb el camí d'accés a la via.
RESUM
Es tracta d'una via genial, amb bona roca, un linia amb una lògica aplastant i el grau moderat i disfruton. Únicament ens farà suar en el V grau del segon llarg i ens posarà les piles en el pas de confiança del tercer. El resta es disfrutar, disfrutar i disfrutar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada