El Juan em
truca i em diu que té un ratet per la tarda per anar a fer algo a Montserrat,
els típics ratets “d’aprofitem a corre cuita a veure si ens dóna temps de pujar
aquí o allà…”. Així que em proposa la Buriles rojos a la panxa del bisbe. És
una via reequipada recentment pels seus oberturistes, els visas
"elsvisas.blogspot.com". La via original va ser oberta l’any 1980 i
ha sigut repetida poc si la comparem amb les seves veïnes, això és degut a la
seva alta exposició amb l’equipament inicial. Ara ha quedat una via de passos
fins i traçat macu sobre una roca de quatitat.
 |
| Detall del tram de via que farem |
Així que
després de menjar-me uns tapers al cotxe i pujar les escales del pas dels francesos
entre alegres converses, ens plantem a peu de via! Això té bona pinta! Mirem
l’hora que és i decidim de comú acord que només farem els dos primers llargs ja
que els dos finals són tràmits de III i l’hora no apremia…
 |
| Inici de la via amb el nom escrit en vermell |
PRIMER LLARG
Jo m’adjudico
el primer llarg. Diuen que és de posturetes i de bufar una micona… 5 metres de
V+ amb un equipament generós. La via comença amb una lleugera tendència a la
dreta, amb passos fins però en assegurats. La tirada es readressa per deixar-me
el pas més delicat de la via, uns quants moviments que s’han de fer amb desició
sobre presses fines-fines per arribar a la xapa. Un cop assegurats trobarem
tres seguros més que haurem de guanyar flanquejant a l’esquerra, sobre més
passos finets, per arribar a la reunió, no molt còmode. En general un llarg
bonic per a mirar-se’l bé. (15m i 6 assegurances)
 |
| Detall del flanqueig des de la reunió |
 |
| Vista vertical del primer llarg |
SEGON LLARG
La sortida és
una mica curiosa però el Juan la fa amb els ulls tancats. La via prossegueix
bastant recte a través d’una roca escandalosament excel.lent. Anem trobant un
seguit de lleugeres panxetes amb passos clars i bons, hi ha cantell i presses
per triar i per vendre. Amb tots aquests ingredients només podiem esperar una
via força vertical que si no la regules et pessigolleja els avantbraços. El
caire d’assegurament esportiu del primer llarg no regne en aquest segon ja que
hi ha uns bons viatges entre xapa i xapa que donen aquell nivell de compromís
que no et permet relaxar-te ni un moment. La qualitat de la roca deixa llaçar
algun merlet per aportar un plus de tranquilitat, oi Juan?
 |
| Vista del llarg des de la R2 |
 |
| Gorros des de la Panxa del Bisbe |
 |
| En Juan, feliç, després de currar-se un "peazo" de llarg |
 |
| Fred? Qui? El Dani? |
Un cop a la
reunió ja veiem que d’aquí amunt la cosa ja afluixa molt el grau i dos llargs
de tràmit ens manarien fins al cim però al cel li queda pocs minuts de llum i
toca retirada. Abans d’arribar al monestir ja serà fosc…
 |
| Ràpel directe fins a peu de via |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada