VIA ESTASEN - CALDERER (645m – IV+ desequipat)

Després de molt de temps de tenir aquesta via en ment per fi, jo i l’Albert, posem rumb cap a Saldes. Montem la tenda prop del Mirador de Gresolet i passem una nit ventosa i estrellada.

Al dia següent ens despertem d’hora amb l’espectacular vista de la cara nord de Pedraforca i després de preparar els quatre trastos ens dirigim cap al Refugi Lluís Estasen. Diem BonDia al guarda i l’informem de què pensem fer i que a la baixada ja li direm Adéu… Així si passa res sempre hi ha algú que sap on ets!!

Acampats als peus de la Cara Nord

Dirigint-nos a peu de via ens equivoquem una i una altra vegada; ara ens hem passat, ara em sembla que és més amunt, o més endavant… El cas és que fins les 10:30 no trobem la característica placa del primer llarg.

 

Descripció de la via

Es tracta d’una via clàssica oberta pel Lluís Estasen l’any 1928. Generalment està desequipada tot i que algún pitó podem trobar. La roca és calcària i en algun tram es troba força descomposta. Nosaltres varem agafar frients, tascons i bagues.

Ressenya de la via extreta del blog del refugi http://refugiestasen.blogspot.com.es

Excel.lent ressenya extreta del blog KUTESCALADORS K PA TEAM http://antxpavil.blogspot.com

Excel.lent ressenya extreta del blog KUTESCALADORS K PA TEAM http://antxpavil.blogspot.com

Primer llarg (25m-IV)

Es tracta d’un diedre-placa molt característic. En principi sembla molt assequible però un cop hi estàs ficat de primer descobreixes que és molt més divertit del que semblava. Únicament presenta alguna dificultat, gens exagerada, en quan a la colocació del cos, ja que hi passos que la placa t’escup un xic. Pocs problemes per colocar trastos.

Detall del Primer llarg

Un cop a dalt montar seguir per un caminet fins al peu del Dit del Riumbau, des de on progressem en ensamble per la part de darrera fins el coll des del qual surt el segon llarg.

Segon llarg (30m-IV/II)

La via continua recte amunt amb un primer pas de IV assegurat amb un pitó. A partir d’aquí aplaca la cosa fins a l’arbre on podrem montar la R2. Bons agarres i terreny més o menys sòlit.

Detall del segon llarg

Tercer llarg (30m-III/II)

Llarg molt divertit i entretingut que segueix progressant verticalment. Té bones preses i la roca no presenta cap pega. Únicament haurem d’anar traçant unes petites esses per superar aquest tram fins a trobar la reunió formada per dos pitons i un buril. Aquest llarg és un pel perdedor, sobretot en la part final, ja que està totalment desequipat i en ocasions les possibilitats de progressió fàcil són varies. Tanmateix no presenta dificultats tècniques i d’autoassegurament.

Detall del tercer llarg

Quart llarg (25m-IV/III)

Té un començament un xic vertical i amb les preses una miqueta més petites que la tònica general. El primer tram està assegurat amb un pitó que es mou i no aporta molta seguretat, a més els autoseguros són més exigents. Per això cal fer-lo poc a poc i sent curosos de posar trastos allà on veiguem que hi poden quebre.

L'Albert superant el tram de IV

Suposadament, la segona meitat del llarg és assequible si seguim recte amunt fins a trobar un arbre molt evident però cap a la dreta de la via hi han diversos pitons que ens fan equivocar i fer un flanqueig una mica compromès i una canal bastant precària. Un cop arribem a l’alçada de l’arbre toca flaquejar altre cop…

Conclusió: Escalar sempre amunt i en direcció a l’arbre. Allà trobarem 2 pitons, reforçables amb un friend, per muntar la Reunió.

Aquí comensem a intuir que probablement la meteo ens donarà problemes ja que el cel s’està tapant i se sent algun tro. Fem el típic consell de savis i desicim que amunt. Ja ens en recordarem després ja…

Cinquè llarg (25m-IV)

Aquest llarg transcorre practicament en horitzontal per un flanqueig molt vistós. Tot i que moltes ressenyes en parlen i en re-parlen, realment no és gens complicat ja que les preses en tot moment són excel.lents i es troba assegurat per dos pitons i un pont de roca que quasibé permetrien fer-la en artificial. Si que cal dir que és molt bonic i que el pati que ens deixa sota nostre és espectacular!!

L'Albert passant el flanqueig

Impressionant pati que tenim als peus durant el llarg

Al final del flanqueig suposadament hi ha tres pitons per muntar la reunió que nosaltres ens varem saltar despistadament… Totes formes es pot montar la reunió comodament a qualsevol lloc.

Sisé llarg (200m-I/II)

Tram llarg i fàcil per fer en ensamble que transcorre a la dreta del Gran diedre. Anirem trobant marques verdes que ens van dient que anem pel bon camí. Després de 200m trobarem, o millor dit haurem de buscar, un pitó que ens servirà per muntar la R prèvia al setè llarg.

Avançant pel Gran Diedre

La desició del Consell de Savis de prosseguir comença a fer aigues ja que el cel ens comença a regalar una lleugera calamarçada. “Dani, fotem-li canya!!” Em diu l’Albert.

Setè llarg (40m-III)

Tram sencill de III assegurat amb dos pitons que després es converteix en 120 metres més de I i II. Amb la pressió meteorològica a sobre i amb els petits grans de calamarça rebotant sobre el casc, l’Albert em crida i em diu: “Ieeep!!! Fot-li en ensamble que és facilongo”. Pos ale!! Recullo tota la corda que em queda als peus i amunt s’ha dit que ja començo a notar-me els gats mullats.

Al final encadenem els dos llargs fins arribar a un coll molt bonic i aèri que cau directament per una canal molt vertical que vé del costat dret.

Novè llarg (60m-III/III+/IV)

Un cop al coll baixem un parell o tres de metres i haurem de continuar per la part que queda sobre nostre de l’esmentada canal.

Mullant-nos en el novè llarg

A partir d’aquí la nostre amiga calamarça es converteix en una fina pluja que ràpidament ens deixa molls. Ràpidament asseguro a l’Albert, que obrirà el llarg, mentrestant observo com els núvols que ens estan mullant van baixant de cota i s’arrapen a la pedra, descendint per canals i parets, fent-me temer que en pocs minuts perdriem la visibilitat de la via. “Bufff Bufff, Vinga Dani espavila que ja estem quasi a dalt i això comença a fer mala pinta”.

No hem vist ningú més en tot el dia, estem sols en tota la cara nord del Pedraforca i el temps ens està posant en Jaque… La sensació no pot ser millor!

Desè llarg (45m-III/IV+/IV)

Un cop a la reunió on finalitza el 9è llarg ens desviem de la ruta original i prosseguim per la dreta seguint la ressenya del blog “KUTRESCALADORS K PA TEAM”. A través d’un petit flanqueig fins a l’inici del tram de IV+ on parem i montem la reunió d’aquest llarg.

Si fa uns minuts patiem perquè els nuvols estaven baixant, ara ens adonem que ja els tenim a sobre… El llarg transcorre a través d’un diedre molt evident però amb les preses petitones i de mal gestionar amb la roca i els gats totalment molls! Però el dia no era prou èpic amb calamarça, pluja i poca visibilitat! Faltava quelcom més… La neu! Comencem a recollir ràpidament la corda, repartim material i veig, amb sorpresa majúscula, que sobre el Gore-Tex moll de l’Albert comencen a caure flocs de neu… Com pot ser? Si és Juny i feia unes hores ens moriem de calor… Definitivament, algun déu de la muntanya ens estava posant a prova.

Moments tensos amb boira i neu

Comencem a escalar el tram de IV+, per mi el més complicat de la via, i en pocs moments perdo de vista a l’Albert entre la boira. Li vaig donant corda i, pel ritme que porta, sembla que la cosa va bé…

El llarg transcorre a través d’un diedre bastant vertical i fi que desenvoca en uns metres més assequibles per finalment pujar un petit esperó, d’uns cinc metres que es compliquen un xic.

Un cop estem els dos a la Reunió ja no entenem res… En els minuts que em tardat en escalar aquest tram, que no superaran els 20, la boira i la neu han desaparegut. Mirem al nostre voltant i per increïble que sembli ja no hi ha núvols… Han desaparegut per donar pas a una vista impresionant de la cara nord del Pollegó Superior del Pedraforca. Realment hi ha un déu a cada muntanya i avui, el del Pedra, està recompensant el nostre esforç!!

Pollegó Superior del Pedraforca des de la via Estasen

Oncè llarg (60m-IV/III/II)

Aquest llarg puja recte amunt uns quants metres amb algun pas de IV per prosseguir, campi qui pugui, per terreny de III i II. Un cop es surt dels passos inicials el camí es difumina i acabem pujant en ensamble a partir dels passos de III. Ja que el terreny és fàcil no parem a montar cap reunió i poc a poc anem guanyant metres fins a posar-nos a l’alçada del Pollegó Superior del Pedraforca. “Això quasi està fet!!” em diu l’Albert.

Els últims vint-i-cinc metres transcorren per una canal totalment descomposta que sembla més una tartera que un llarg d'escalada. Molt ull amb la caiguda de pedres.

Detall de la canal descomposta

Sortint de la canal, recorrem quince metres més i ja estem al cim!!!!

Al final són les 16:30h i em tardat 6 hores per recorrer els 645m d’aquesta clàssica. Tenint en compte que el temps orientatiu són 3-4h podem entendre que les peripècies que ens han acompanyat durant gran part de la via han ajudat a que necessitessim el doble de temps!!! Això si, ens ho hem passat genial, bueno… genial però patint un xic!

Descens

A partir d’aquí anem baixant per un camí, marcat amb marques (crec que grogues), que després de molts zig-zags va a espetegar a la tartera del Pedra. Un cop a la tartera ens espera la típica i penosa baixada fins al refugi (1h30) on cansats i contents ens abracem i felicitem amb la mirada posada ja en el Cerví, que ens espera d’aquí una setmana.

Descendint cap a la tartera amb el Pollegó Inferior al davant