VIA ITZI - LES AGUDES (150m/V-)

Aquesta via feia molt de temps que estava a la meva llista de "VIES INTERESSANTS", perquè es troba en un indret que m'estimo molt, per ser una via desequipada i per tenir un grau moderat. I, després de tant de temps, ens trobem amb l'Albert per anar cap al Montseny.

 

Sortint de Sant Celoni i fent una infinitat de revolts, arribem al punt quilomètric 23,8 de la carretera BV-5114, on podem aparcar el cotxe en un marge i preparar el material. Ens acostem fins al revolt següent i trobem una canal on es poden veure diverses fites. Hem d'anar pujant per ella, complicadíssim si hi ha dos pams de gruix de fulles, amb una lleugera tendència a la dreta per anar a trobar el fina d'una tartera de pedres. Un cop aquí haurem d'anar pujant poc a poc fins a trobar una bifurcació on seguirem pel cantó esquerra fins a peu de cresta. Ara només ens restara una grimpadeta per una canal força estratota que, després de sobrepassar una coveta, ens mostra, uns metres més amunt, un arbre on muntarem la R0 ja que ens trobem l'spit desmuntat.

 

Ressenya de la via

 

PRIMER LLARG (35 metres / V- / 1 spit)

 

El llarg comença amb uns passos facils (II) fins a arribar a uns metres d'estretament on el grau es posa més fi tot i no passar de (IV). Aquí en principi hi hauria d'haver un pitó que, a dia d'avui, no hi és.

 

Inici de la via

Continuem per accedir a la repiseta previa al tram de (V-) i el fi de via. Localitzem un spit després del passet desplomat però el segon pitó ressenyat tampoc apareix per enlloc, osigui que, posem un bon friend i endavant! El pas és molt assequible amb preses d'escandol. Per fer-lo sense por perquè tot i que pot intimidar des de sota a l'hora de la veritat és facilongo!! Un cop a l'spit resten quatre passos fins al cim d'una pseudo agulla que, hem de desgrimpar, per arribar al coll on muntem la reunió amb un friend i un tascó. Aquí també algú s'ha emportat l'spit de reunió.

 

Superat el pas de V

 

SEGON LLARG (40metres / IV+ / 1 spit)

 

Sortim de la R1 per reseguir uns metres per un tram més afilat de l'aresta. Un cop al final baixem una mica per afrontar la placa de (IV+) on només trobem un dels tres spits que figuren a la ressenya.

 

 

L'Albert al principi del llarg

Nosaltres ens mig perdem i acabem tirant per la variant de (III+) que flanqueja la placa per l'esquerra. Aquest tram és un xic més sencill però també està una mica més brut d'arbustos i líquens... Un cop al segon coll muntem la R2 aprofitant l'spit que, aquest cop, si trobem!

 

 

TERCER LLARG (25metres / IV+ / 2 spits)

 

No sé per quin motiu però la placa de (IV+) d'aquest llarg m'intimidava... es veia fina i amb un ressalt al principi. Buscavem amb la vista el pitó i l'spit que suposadament l'havien de protegir però ni rastre de l'un ni de l'altre.

 

La placa es trova a la dreta de la R2, després de creuar, amb un flaqueig, una canaleta. La realitat es torna a ajustar a la del primer llarg, un cop et decideixes a tirar els passos són facils i fan que el llarg quedi curt. Un cop ens plantem a peu de placa hem de enfilar-nos hi i veiem només l'spit, que es troba a mitja placa, del pitó ni rastre, però ni falta que fa perquè els passos són fàcils i macos.

 

Placa de IV+

 

L'Albert a la R2

 

Sortim de la placa i després de col.locar un friend sortirem, ja amb passos de (III) per l'esquerra de l'aresta. Pocs metres més amunt trobem el segon spit del llarg i ja acabem els últims metres caminant fins a trobar la R3. En aquesta també hi ha un spit.

 

Vistes des de la R3

 

 

QUART LLARG (50metres / V / 1 spit)

 

Aquest llarg és un campi qui pugui ja que la linia pot pujar per on ens dongui la gana. L'albert va a buscar un spit que es veu des de la R3 i que puja una mica per la dreta de la vertical. No se si per això o perquè la via li ha semblat fluixa però ressegueix un llarg amb passos algo durillos i algun ressalt destacable que a mi em semblen de (V). Això i que la ressenya marca el llarg com de tràmit em fa pensar que no em seguit la linia estipulada per la via i ens em complicat la vida, però realment li ha donat una mica de caracter a una via, a parer dels dos, bastant facilonga.

 

L'Albert obrint el quart llarg

 

Així que amb tres o quatre friends protegeix els passos més complicats i ens plantem al final de l'aresta de Castellets, que desenboca al cim de les agudes sense presentar cap més tipus de dificultat.

 

Aresta cimera vista des del final de la via

 

En general és una via curta i facilonga, en un ambient bonic i solitari, ja que no hem vist a ningú en tot el recorregut de la via, que permet ascendir a un cim molt bonic.

 

Una més a la Saca, Suma i sigueee!