Breithorn / Lugwingshohe / Corno Nero / Balmenhorn / Piramide Vincent i temptativa al Cerví

Hem escalat molt…

Hem sortit molt a correr…

Hem suat rampes dures sobre la bicicleta…

Hem somiat molt amb ell…

I per fi arriva el dia de empendre l’aventura que ens conduirà a intentar conquistar un dels cims més màgics de tot el món, el Cerví o Matterhorn (4478m).

El pla pautat és sortir de Granollers cap a Staffal, petit poble alpí a peus del Monterosa, on volem fer algun cim per aclimartar-nos i acabar de deixar a punt la preparació que portem gestant tants dies enrera.

Posteriorment viatjariem cap a Cervinia, on descansariem un dia abans de començar l’aventura.

En total una setmaneta plena de quilòmetres, neu, roca i ilusió.

Després de dos dies de carreteres franceses i italianes arrivem, sobre l’hora prevista, a Staffal. El que tenim pensat fer és agafar un telecabina que ens pujarà fins a 3600m i anar a dormir al refugi Gnifetti a 3800m per poder, al dia següent fer algun dels cims del massís del Monterosa. Però com tothom sap, la realitat mai s’ajusta als plans previstos… i a Staffal ens diuen que els telecabines no comencen a funcionar fins dissabte, osigui que tenim un problema logístic. Fem un petit brifing d’emergència i valorem que la única opció que ens permetria aclimatar i fer el Cerví dins els dies que tenim és marxar avui mateix cap a Cervinia i fer un 4000 proper al poble, el Breithorn.

Aquesta mateixa tarda ens plantem a Cervínia però de Cerví res de res, s’ens amaga rera un gruixuts núvols i no podem més que intuir-li alguna glacera. Anem a preguntar als Guides du Cervino i ens donen dues males notícies: La via italiana al Cerví està inpracticable per la neu i els telecabines que pujen al Breithorn tampoc obren fins dissabte.

Carrers de Cervinia

Bar de Cervinia

Amb la via inpracticable, la nostra aventura alpina deixa de tenir sentit… Haviem somiat tants dies amb aquella creu, amb aquella roca, amb aquella efemèrida… Però els guies de muntanya són grans professionals i sempre s’els ha de fer cas, coneixen les rutes i la muntanya millor que ningú i seria una temeritat desoïr-los. Sembla ser que queda molta neu de l’hivern i això comporta que ens podem trobar la via molla, amb passos mixtes de neu i roca molt precàris i el que és més perillós, allaus de neu o roca.

Això ens porta al segon brífing d’emergència de la tarda!!! Hem d’aparcar la nostra frustació i mal rollo i ser capassos de planejar quelcom que converteixi aquest viatge en el viatge de l’any! Finalment decidim que al dia següent provarem l’ascens al Breithorn (4164m) des del poble, això ens significa un desnivell de més de 2000m i un tute físic escandalós, però no ens importa perquè haviem vingut als Alps a patir, no???

DIA 1

Això sí, és el Cerví!

Així doncs, a primera hora, ens plantem a les pistes de Cervínia. L’Albert s’emporta les raquetes de neu i jo els esquís, ens espera un bon esforç però la idea d’esquiar a mig estiu dóna forces a qualsevol.

Aproximadament a 2800m ja trobem la primera pala important de neu, així que ens calcem esquís i raquetes i amunt, que ja es veu el Plateau Rosa, fi dels remontes italians.

Al fons el Plateau Rosa

Rescat a la via Hornli al Cerví

 

Anem fent metres i finalmenta arribem al Plateu Rosa, 3500m, on parem a fer un mos. Ara estem entre les estacions d’esquí suïsses que baixen fins a Zermatt i les italianes de Cervínia. Uns metres més amunt, a 3800 hi ha el Klein Matterhorn, on hi ha el final dels remontes suïssos i des de on surten totes les expedicions al Breithorn.

Plateau Rosa

Alpinistes tornant del Castor

Al fons els remontes italians de Plateau Rosa

 

Una bona estona després ens plantem a aquestes espectaculars instalacions on jo, per cansament, mala aclimatació i llagues als peus… decideixo donar la volta. La cima del Breithorn ja la tinc al sarró de l’any anterior i prefereixo arrivar a baix en condicions de poder fer el que hem planejat per tota la setmana.

Estació Klein Matterhorn

Pala final del Breithorn

Escandalosa vista del Cerví

 

L’albert està inmens, ell sol marxa en direcció al cim, està fort com un roc l’ambició l’empeny!

Efectivament, dues hores més tard es troba al cim del Breithorn, conegut com el Balcó dels Alps. Des d’aquí es pot apreciar una postal de 360º que no té preu: Cerví, Dent Blanche, Zermatt, Cervinia, Monterosa….

L'Albert al Cim del Breithorn

Vistes del Cerví des del cim del Breithorn amb una imatge perfecte de l'Aresta Hornli

 

Vista de la Dent Blanche

Un dia Genial a la saca!!

 

DIA 2

 

Amb les cames carregades i els peus llagats no es pot fer alpinisme… Osigui que avui el plan serà fer turisme local. El cronograma del dia inclou la visita al Castell de Fenís i a la ciutat d’Aosta.

Aquest Castell és el més bonic i conservat de tota la contrada i la veritat és que tant per dins com per fora es espectacular!!

Castell de Fenís

 

Aosta és la ciutat dels meus somnis. Muntanyes a la dreta, a l’esquerra, davant i darrera… I si ha de sumar els bonics carrers i places, l’art romà del lloc i l’alegria que es respira als seus carrers… Després d’un interessant debat amb l’Albert, arribem a la conclusió que en cas d’haver de viure als Alps, Aosta seria la ciutat amb més tirada.

 

 

Carrers d'Aosta

Plaça de l'Ajuntament

Grans cims vistos des de qualsevol balcó

Amfiteatre Romà

 

DIA 5

Avui volem anar a fer l’aproximació al Cerví fins on es pugui… Prenem el camí que serpenteja fins arribar al refugi Abruzzi. Anem trobant i gaudint de paisatges totalment alpins que ens transporten mentalment a l’època de Carrel i Wimper quan, sense cap mena de recurs tècnic, s’aventuraven a voler coronar cims. Quins temeraris.

Una estona després de deixar el poble de Cervinia trovem aquesta ermita, aixecada pels batallons de Muntanya de l’exercit italià i on, Juan Pau II, va dir una missa en una ocasió.

Vista de l'ermita amb el Cerví al fons

 

Anem guanyant alçada per acostar-nos poc a poc als Abruzzis sense deixar de maravellar-nos amb cascades altes i virolentes que, amb el pas dels segles, dibuixen la topografia alpina.

Vista general del camí als Abruzzis (fons)

Detall d'una cascada

Aigua i més aigua...

 

Un cop als Abruzzis ens cobreix la boira i ens impedeix aquella imatge tant preuada del Cerví que buscaven, veure i poder estudiar la seva via Lion. Ens esperem una estona per veure si aconseguim una finestreta de sol però la sort ens és esquiva. Així que a la valenta decidim provar de pujar més i assolir els 3100m on hi ha la Crox du Carrel, punt on el pioner alpinista va morir als 62 anys.

Arribant als Abruzzis

 

Anem guanyant metres fins que ens trovem la primera glacera, que fem? anem amb bambes… Doncs seguir!! Poc a poc i obrint via amb cura creuem un parell de llengues de glacera fins a trobar el mur anterior a la Crox, protegit per un munt de cabres alpines.

Desglaç per sobre dels Abruzzis

 

Detall de la grimpada

 

Sorpresa!!!

 

Fidels protectores del déus de la muntanya

 

Després d’uns metres de divertida grimpada, que ens donen una idea de com seria l’escalada per la Lion, ens plantem a la Creu de Carrel, on parem uns minuts per mantenir una alegre conversa imaginant les mil aventures que viuria aquell home.

Creu de Carrel

 

Decidim continuar amunt fins que el terreny ens digui prou, amb l’esperança d’arribar a veure la canal on realment comença l’escalada de la via.

Finalment, em d’aturar-nos a uns cinquanta metres d’ella però amb el bon regust d’un forat de nuvol que ens permet veure el Cerví en tota la seva majestat!! Això és el que ens espera quan hi tornem!!

Majestuositat del Cerví desde la seva base, a l'esquerra, sota el primer mur, es pot intuir el refugi Lion

Glaceres a peu de paret

Poc a poc i comentant l’espectacular dia que em tingut, anem baixant fins a Cervinia.

Regal de comiat

 

Acavem el dia a la carretera, com és habitual, i al vespre ens plantem de nou a Staffal. Demà serà dissabte i podrem pujar amb el telecabina fins a 3600 on intentarem fer algun cim dels que teniem pensats per aclimatar.

 

DIA 4

Agafem el primer telecabina i amunt. Avui tocarà "tute" altre cop ja que volem fer els cims del primer dia en plan directe, sense dormir al refugi intermig… Buffff quina vida més cansada!

Quan sortim del telecabina a la Punta Indren (3250m) creuem un petit glaciar fins a una zona rocosa on hi ha muntada una via ferrada que t’acosta al refugi Gnifetti. És un conjunt molt assequible de passos equipats que dónen molta màgia a la ruta.

Apropant-nos a la via ferrada

 

Un cop sobrepassat ens plantem al final de la glacera dels Liskamms i tenim enfront el refugi Gnifetti, que és on voliem dormir el primer dia.

 

D'equerra a dreta: Ref. Gnifetti, glacera dels liskamms i Piramide Vincent

 

La ruta procegueix per una pala rodejada de seracs fins a vistes del Balmenhorn. A partir d’aquí la glacera es fa immensa i ens regala vistes de tot el Monterosa: Liskamms, Piramide Vincent, Corno Nero, Punta Gnifetti… una infinitat de muntanyes de més de quatremil metres!

Glacera dels Liskams (fons dreta)

Piramide Vincent (4215m)

Balmenhorn (4165m)

Liskamms

Lugwigshöhe a la dreta (4342m) i Corno Nero a l'esquerra (4322)

 

Nosaltres seguim pujant per l’esquerra del Balmenhorn i del Corno Nero ja que decidim anar a pujar el Ludwigshöhe (4342m).

La temperatura no és baixa però el vent castiga molt fort, sobretot a l’aresta cimera del ludwigshöhe! Que ens permet tirar una o dues fotos… Ja tenim el nostre primer quatremil del dia a la butxaca!!

Vistes del Monterosa des del Cim Ludwingshöhe

Vistes del Corno Nero del del Cim

 
Ràpidament toca començar a pensar en el nostre següent objectiu: el Corno Nero. Aquest cim em té el cor robat des de fa molt de temps. Un pala de neu que suavitza una muntanya agresta per tal que mortals com nosaltres poguem venerar la Verge Maria que la presideix.

Un cop als peus de la Verge (4322m) ens trobem en un indret espectacular. Rodejats per tots aquests Colossos, tenim la sensació d’estar pujant muntanyes de 1500 o 2000 metres!!
 

Una cordada ascendint el Corno Nero

Vistes de de l'aresta cimera

Verge del Corno amb la Cabana Margerita al fons (refugi més alt dels alps 4600m)

L'Albert al Cim del Corno Nero

Després de disfrutar enormement del Corno Nero ens dirigim cap al Balmenhorn, un cim que la Federació internacional d’alpinisme (UIAA) considera com a cim secundari però que no per això perd ni una ratlla de la seva elegància.

Cim Balmenhorn (4165m)

Hi accedim per un seguit de passos ferrats que ens condueixen fins a un refugi d’emergència, minimament equipat, i un Sagrat Cor (4165m) de la mida de l’estatuta de Colon.

Sagrat Cor que marca el Cim del Balmenhorn

Detall del desnivell ferrat per accedir al cim

 

Després d’aquí l’Albert torna a mostrar la seva faceta d’alpinista incansable i em diu, sense to de pregunta, que vol pujar també la Piramide Vincent (4215m). El meu cos ja comença a claudicar però es que estem tant a prop… que qui pot dir que no? Vaaaaa!

Total que després d’una feixuga ascensió per una pala erma ens plantem al nostre quart quatremil del dia, la Piramide Vincent (4215m).

Arribant al cim de la Piramide Vincent

L'Albert al cim de la Piramide Vincent

Vistes del Corno Nero i la Punta Gnifetti des de la Piramide

 

Ara ens queda un dur i llarg descens fins al telecabina que ens tindrà reservades algunes sorpreses. Ja a la glacera dels Liskamms ens adonem que les esquerdes que pel matí eren inperceptibles ara estan mig foses i comporten un risc potencial de caiguda. Deixo que l’Albert agafi el timó de l’expedició i vagi obrint la ruta ja que amb la seva experiència això no suposa més perill que passejar pel passadis de congelats del super!! Quant s’ha d’apendre dels alpinistes veterans!!

Finalment, després d’un munt de hores d’activitat arribem al telecabina. Com desitjariem tenir una setmana més per poder seguir descobrint i gaudint d’aquests paraïssos alpins….

 

Els Alps ens despedeixen entre boires, dient-nos que l'única cosa clara a la vida és no defugir mai de les nostres ilusions

 Salut i cames!

 Va per tu Albert!!