Fitxa tècnica
Longitut: 300m
Dificultat: V
Grau d'exposició: Mitjà
Grau de compromís: Mitjà
Material necessari: Cintes per a savines, algun friend i algun tascó petit (5 i 6) per a l'últim llarg
1a asc. "Via TINTIN" J. Marmolejo i M. Benabarre - 2012
1a asc. "Via MILU" J. R. Segura - 2014
Accés
Sortint del poble de Camarasa, per la C13, creuarem un túnel que ens deixarà a la presa del pantà, acte seguit atravessarem un segon túnel i a escassos metres de la sortida visualitzarem una zona d'aparcament a mà esquerra.
Aproximació
Un cop deixem el cotxe, caminarem fins a creuar de nou l'ùltim tunel i la presa del pantà. Aquí visualitzarem un camí que voreja l'embassament fins que, més endavant, comença a pujar muntanya amunt. Anem caminant amb tendència a l'esquerra com si tornessim a la part superior del túnel. Poc a poc el camí ens manarà fins a la part més baixa de la cresta, que hem de superar. Seguim doncs fins que les primeres parets ens queden a mà dreta, aquí localitzarem una tartera de pedra trencada que baixa de la roca, toca comenzar a cercar el peu de via.
 |
| Vistes esplèndides de Camarasa des de peu de via |
Via MILU
L1 (IV 20m) 1 parabolt i 2 ponts de roca
Des de peu de via localitzem un parabolt que ens servirà de referència per identificar el traçat del llarg. Aquest no presenta gaires complicacions ja que trobem una escalada amb bones preses i sense gaire verticalitat. Farem la reunió en una petita repisa bastant còmode.
 |
| El Víctor a l'inici de la via |
L2 (V- 30m) 1 clau i 4 parabolts
El llarg comença lleugerament a l'esquerra, buscant un petit diedre que va pujant vertical. És finet i una mica més apretat que el primer llarg però es deixa fer bé. En algun punt hi ha roca dubtosa però amb calma i mirant-ho bé no s'ha de patir. En algun punt va bé colocar algun friend per donar més seguretat al coco. Quan sortim d'aquest tram més complicat, haurem d'escalar una diagonal cap a la dreta (III+) fins un últim ressalt, d'un metre aproximadament. Fem la reunió al terra on hi trobem dos xapes.
 |
| Inici segon llarg |
Sortim de la reunió caminant. Seguim les fites que ens manen cap a la dreta, on haurem de desgrimpar un petit ressalt. Just en aquest petit planer comença el tercer llarg.
L3 (IV+ 45m) 1 pont de roca i 5 parabolts
Realment aquest és el llarg estrella d'aquest primer tram de la via. Comença amb uns metres sencills i tumbats fins que la via ens encara a una placa evident i ben protegida. Al seu límit esquerra visualitzem l'esperó. Tenim que escalar la placa fins a observar que les assegurances ens obliguen a flanquejar cap a la meitat de l'esperó, on ens esperen un parell de metres verticals en un diedre força encastat. Tot plegat una preciositat per disfrutar. Muntem la reunió en un arbre reforçable amb un friend (camalot blau).
 |
| Inici tercer llarg |
 |
| El Víctor recuperant la part final del llarg |
Un cop superat aquest llarg tenim uns metres de caminar pel fil de la cresta (coneguda com el castell) fins que trobem "la mazmorra". Des d'aquí tenim unes vistes increibles de la via TINTIN, que escalarà cap al cim de la proa, on llueix imponent la xemenia de l'últim llarg.
 |
| A l'esquerra de l'albert tenim "la mazmorra" i al final de tot la ximeneia del L9 |
"La mazmorra" és el nom que s'utilitza per referir-nos a l'agulla adjunta al castell. Opcionalment es pot accedir al cim de "la mazmorra" a través del pas de gegant.
Per fer-lo podem muntar una reunió improvitzada amb un parell de friends i buscar el fil de la paret del castell on podrem col.locar un altre friend a la nostra esquerra. Un cop aquí només ens queda fer un pas de confiança fins a quedar-nos amb un peu a cada costat. Des d'aquí ja podrem assegurar-nos d'un parabolt que hi ha al fil de la paret de "la mazmorra". Val a dir que la tornada és força més fina que l'anada.
1 parabolt
 |
| Pas del gegant |
 |
| L'albert i jo, un al castell i l'altre a "la mazmorra" |
Per continuar avançant hem de caminar uns metres més, deixant "la mazmorra" enrerra fins a trobar un petit destrepe molt sencillet que la ressenya original anomena quart llarg. Un cop a peu pla ja visualitzem el següent llarg de la via.
 |
| Petit i sencill destrepe |
Via TINTIN
L5 (V 35m) 1 pont de roca i 1 parabolt
El llarg comença amb uns passos apretats de V que es poden treure en A0 tot i que val la pena, tenint en compte on estan les assegurances, provar de treure els passos en lliure. Seguidament el llarg ja només exigeix passos de II i I. La reunió la farem en un arbre.
 |
| L'Albert a l'inici del llarg - Tram de V |
L6 (IV 35m) 3 parabolts
En aquest llarg trobem una placa tumbada amb bones preses on l'únic objectiu es anar guanyant metres fins la reunió. En general és bonic i disfruton. La reunió la farem en un arbre.
 |
| El Victor obrint el 6e llarg |
A partir de la reunió ens tocarà un altre tram de caminata entre arbustos fins el peu de la paret final. Ja des d'aquí s'intueix que tindrem un primer tram d'aproximació al diedre final per després encarar la xemeneia.
 |
| Arrivant a la part final de la via |
L7 (III+ 15m) 1 pont de roca
Es tracta d'uns pocs metres, aparentment molt sencills, que ens manaran fins el peu de la xemeneia però que no són de desmereixer per no assegurar-nos. Trobarem dos petits ressalts de no més de 2 metres cada una que, amb certa tendencia a l'esquerra ens deixaran en un replà on trobem dos parabolts.
Segons les ressenyes originals la reunió s'ha de muntar en un pont de roca que s'observa a la vertical de la xemeneia però nosaltres preferim muntar-la en aquests dos parabolts ja que, es troben a escassos 3 metres del pont de roca, i són molt més segurs.
 |
| L'Albert superant el fàcil però estètic ressalt |
L8 (V 25m) 1 pont de roca, una savina i 1 pitó
--- Aconsellable que el primer escali sense motxilla ---
Aquí comença el llarg estrella de tota la via. A l'inici hem de superar un gran bloc encastat amb passos molt bonics i que podem assegurar amb un pont de roca molt evident.
A partir d'aquí ja ens introduim en la xemeneia propiament dita. És bastant angosta i en certs trams les preses estan cobertes de sorra molt fina que les converteixen en relliscoses. Els primers passos es fan força bé, tenim mans i peus correctes i l'esquena en oposició dóna molta seguretat. Llacem un arbust i seguim progressant.
Ara ens trobarem amb la via pràcticament sense assegurances fins al final de la xemeneia, per tant hem d'escalar amb cura i buscant dos emplaçaments molt bons per a dos tascons ; el primer en una fisureta horitzontal i el segon en una cunya vertical d'aquelles de manual d'empotradors (entren a caldo els números 6 i 5).
Seguidament veurem que la xemeneia comença a obrir-se. És en aquest moment quan hem de buscar un pitó que es troba col.locat a la paret que ens queda a la nostra esquena... (Jo no el vaig veure i me'l vaig saltar). L'escalada, a priori, és més sencilla si sortim de la xemeneia doncs, aquesta ja queda més incòmode per la seva opertura; totes formes si empotrar l'esquena ens dóna més confiança els passos es deixen fer bé.
Finalment, a l'esquerra dels arbustos, i ja al final de la xemeneia observem un parabolt. Nosaltres el varem fer servir de reunió donat que així evitavem que la corda pogués tirar pedres i podiem fer millors fotos dels segons de cordada.
 |
| Inici del llarg |
 |
| Podem veure el Victor recuperant el llarg per l'angosta xemeneia |
 |
| L'Albert, el Victor i jo al final de la via TINTIN i MILU |
Descens
Un cop desmuntada l'última reunió, caminarem fins al cim de la Proa del Montroig que es troba a escassos metres del final de la via.
Des d'aquí anirem baixant, una mica camp a través, en tendència a allunyar-nos progressivament de l'aresta que deixarem a mà esquerra. Si trobem un corriolet que va baixant en aquest sentit trobarem l'avenc del Pas del Sastre, des d'on amb un rapel, podriem anar a parar al camí que ens ha portat a l'inici de la via ja que aquest avenc té sortida en forma de L a l'altre costat de l'aresta.
Nosaltres deixem enrera l'avenc i continuem en direcció a la vall que s'ens obre davant, d'esquerra a dreta. Finalment trobem el corriol que ens porta fins al final de l'aresta que ens queda a la nostra dreta.
Un cop al final de l'aresta el camí gira 360º i deixem de caminar en sentit oposat a Proa per anar a buscar la seva base.
Finalment el corriol ens mana al camí per on hem pujat al matí. Només ens caldrà desfer-lo fins a la presa i fins al cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada