ESCALADA A CÈLLECS

Ganes d'escalar!! Aquesta és la sensació amb la que últimament em llevo cada dia. Doncs que no se'n parli més, un comentari al whatsapp i ens ajuntem una colla de valents per anar-nos a deixar els dits a Cèllecs, entre Òrrius i La Roca del Vallès. (Per a qui no sàpiga arribar al final del post ho expliquem)

Ressenya del Sector CONTRAVENT i CHIKIMONKI

Les 10:00h del matí i ens ajuntem el Lucas, el Víctor, el Jordi i jo; alguns hem dormit poc però això ho arreglem amb un RedBull! Poc després ja estem posant cintes i mossegant el granit al sector ContraVent, amb els gats que encara es queixen de tenir leganyes... Amuuuunt!!!

Obro el fàcil i divertit Diedre Manel (12-IV) i muntem en toprope l'Esperonet (11-V+). El Jordi la passa com una llebre, com li fot el nanu, es nota que domina i que està fort! A mi em costa una mica i en un pas m'obliga a fer un stop però també surt. Molt guapa i molt d'adherència!

Mentrestant, en Víctor i el Lucas suen de valent per obrir la via Formigueta (6-V+) que és una via amb un extraplom sostingut que no et deixa descansar ni un segon. Però el Victor l'obre entre renecs i crits d'àlegria, l'ha obert per orgull. El Lucas també la fa sencera i els dos comenten que és molt xula.

Jo i el Jordi anem cap allà i també les provem. Ell la fa com qui puja a un gronxador i jo no la puc fer per on toca, em desvio una mica per sortir de l'extraplom, buffff que dura!!

A otra cosa mariposa! A per la U2 (8-V+), una via que el Victor ens n'ha parlat un munt de cops. La obre del tirón i s'el veu disfrutar! El Jordi i el Lucas fan el mateix pas a pas, i amunt. És una via extraplomada la primera meitat i d'adherècia la segona. Els passos són genials i acrobàtics però amb unes preses genials. La faig jo i ale del tirón fins a dalt, realment espectacular!!

El Lucas sortint de l'extraplom a la via U2

El Jordi marxa i amb el Lucas i el Víctor anem a repetir l'Esperonet. El Víctor l'obre ràpid i amb bons passos fins al famós pas de la presa de dits, on ha de pensar-s'ho més però, després de dos segons per decidir-se, fins a la reunió. Al Lucas se li entrevessa una miqueta, és el primer dia que feia vies d'adherència i l'experiència és important per agafar-hi confiança. Jo la torno a repetir i torno a tenir els mateixos problemes al pas de dit, algun dia l'encadenaré!

Acabem el dia a la via Chikimonki (19-6a). És inclinada però no té cap presa, ni de mans ni de peus. Pura adherècia. L'obrim aprofitant alguna presa de la via veïna, el Tobogan, però després el pique pot amb nosaltres i la provem pel dret. Buaaaaa que fines són totes les posses, no et permet cap moviment brusc ni cap posse incorrecte. Per això el Víctor li diu la via del Bailoteo! Al final també surt i ens dóna un subidón apoteòsic per tornar a casa.

El Víctor llençant-se fins a l'última presa de la Chikimonki

Resum del dia: ESPECTACULAR!!

Salud i roca!

PD. Per arribar al sector s'ha d'agafar el desviament d'Òrrius que hi ha a la travessia de la Roca del Vallès. Fem el port de muntanya fins a dalt de tot i, just quan la carretera comença a baixar, agafar una pista forestal fins a l'ermita de sant Bartomeu.
Aquí agafem un camí a mà dreta situat a 5 metres després de l'ermita. El seguim fins a trobar un desviament a mà esquerre que fa pujada. Seguim aquest camí, que està ple de pedres, fins a trobar un tub de ciment de clavegaram, allà tornem a agafar una pista a mà esquerre. La seguim fins arribar al peu de la torre de forestals. Veurem un camí molt petit que va muntanya avall entre arbres i matolls, l'agafem i baixem uns 50 o 100 metres fins a veure una fita de pedres (s'ha estar atent) allà ens fiquem per un camí encara més petit que bosc a través va fins a peu de vies.