De cim en cim: CARLIT (2913m)

El Pedraforca i, per alguns, un dur Puigmal varen ser la preparació més idònea per a afrontar aquest nou cim. El Carlit. Un pic caracteritzat pels bonics paisatges de la Cerdanya francesa i per un recorregut assequible per a totes les cames. D’aquesta manera ens varem llençar cap a aquest repte amb la ilusió de passar un dia genial de muntanya i de bones companyies amb la perspectiva, en un gustós horitzó, d’un excel.lent entrecot.

Ressenya de la ruta

05:30 hores del matí, Granollers. Fa fred i la mandra no perdona però ningú falla: el Jordi, el Lluís, l’Hèctor, la Úrsula, el Ferran, el Juande i jo, buff quin equip; tot i que falten altres, més que agradables, companyies. Apa doncs, carretera i manta fins al llac de les Bulloses, al poble de Montlluís (Cerdanya francesa).

Sobre les 09:00 hores ens plantem al llac de les Bulloses bocabadats per l’espectecularitat de l’estany amb uns Perics nevats de fons. Vinga, vinga! No ens ho pensem més i amunt que de llacs ens n’esperen un bon munt. Així doncs, comencem a caminar entre alegres converses i les encertades fotografies del Culu, quin professional!! El camí ens porta a través d’un bonic bosc en un tram planer, amb lleugers desnivells.

Tot l'equip al llac de les Bulloses

Acabat el bosc ens trobem amb un paradís de llacs… A la dreta, a l’esquerre, davant, darrera… Mare meva, però quants n’hi ha? Doncs molts, ja que la jornada ens en regala fins a l’últim minut de la ruta. Tots estem fascinats i ningú se n’amaga. Ens ho estem passant bé i, a més, ningú està cansat!

Després dels llacs, arriba la feina dura però… no per això, menys divertida. A partir d’aquí, el paisatge es torna feréstec, sense vegetació i amb un desnivell que ens deixa bocabadats, quin mur! Uns quants missatges tranquilitzants per a qui no ho té clar i amunt!! Això ja té pinta de victòria.

Ascendim per un dur sender fins al llom que hi ha sota la zona més escarpada d’aquest cim, a partir del qual, les mans ens seran unes importants aliades. Buff quin paisatge pedregós tant alucinant, puntes i puntes de roca per tot arreu on agafar-se amb les mans i on posar els peus per acostar-nos, un xic més, a la bandera que corona el cim més alt del Pirineu Oriental. Els temors que hi havia al llacs es converteixen en comentaris sobre la bellesa dels passos que aquest cim ens regala. La gent s’ho està passant bé!

Ens resta un tram irrisori d’una còmode tartera i quatre passos més fins a on voliem anar, al cim. Vistes espectaculars, cims, cims i cims per tot arreu… el Canigó, el Cadí, el Puigpedrós, el Puigmal, la Tosa d’Alp… Porté, Pas de la Casa, el Rosselló, Andorra… Amb aquests ingredients tot firmavem el patiment que hem hagut d’oferir per gaudir d’aquest lloc. Només falten dues cosetes: Un bon entrepà amb una beguda refrescant! Ja està! 2913 metres de perfecció!